La bonança econòmica propicia l´abandó escolar als 17 anys
2018-05-15
Jornada de les fundacions d´educació sobre la incidència del canvis demogràfics




L’ensenyament de secundària augmentarà en un terç el nombre d’alumnes en el termini de vuit anys, mentre els d’infantil i primària es reduiran en la mateixa proporció. Aquesta realitat, basada en els canvis en la piràmide d’edat motivada per la baixa natalitat dels últims anys en Catalunya exigirà adaptar els recursos humans i materials en l’ensenyament català, segons s’ha posat de manifest en la jornada “Demografia i Educació. Escenaris de futur”, organitzada per la Comissió d’Educació de la Coordinadora Catalana de Fundacions i que va tenir lloc ahir a la Fundació Conservatori del Liceu.
Mireia Farré, responsable de l’àrea de Població i Territori de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) va analitzar les projeccions de la població escolar a Catalunya en l’horitzó de l’any 2026. Per la seva banda, moderats per Ricard Coma, membre de la Comissió d’Educació de la CCF, els sociòlegs Xavier Martínez Celorrio, professor a la Universitat de Barcelona i investigador del grup CRIT, i Pau Miret, professor a la universitat Autònoma i investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, van debatre al voltant de l’evolució de la demografia i el seu impacte dins el món educatiu.
Aquesta irrupció de nou alumnat en la secundària, que arriba a un increment del 25 per cent entre els estudiants de 16 i 17 anys, és fruit del que Mireia Farré va descriure com mini baby-boom dels anys 2004 i 2015, motivat en part per l’arribada de població immigrant a començament del segle. Entre 2001 i 2016 la població a Catalunya ha passat de 6,4 milions a 7,5, respectivament.
 
Augment de la població escolar d’1 per cent
La prospectiva en matèria demogràfica preveu pels anys immediats un lleuger descens de l’1 per cent en la població en edat escolar. Hi ha factors, però, que poden distorsionar aquestes xifres. Un dels que preocupa als experts és l’abandó escolar en l’ensenyament no obligatori, a partir dels 16 anys. A Catalunya, segons Pau Miret, es dona la taxa més alta d’abandonament d’Europa, fet que atribueix a la bonança econòmica: “quan les coses van bé, la gent no estudia”. Aquests sociòleg considera que l’economia condiciona la demografia i va posar com exemple el babyboom de finals dels anys 60 i els 70 a Espanya, coincidint amb el desarrollisme i el final de l’autarquia. Durant el debat es va posar sobre la taula la dada de que les dones en situació d’atur tenen menys fills que les que estan actives. 
El mateix professor Miret va aportar altre elements que justifiquen l’abandó escolar, que relaciona amb el gènere, el territori i el model econòmic. Així, una noia de Salamanca té més possibilitats de continuar formant-se més enllà dels 17 anys, mentre un noi de Girona prefereix incorporar-se al mercat laboral encara que sigui amb treballs precaris vinculats al turisme.
Xavier Martínez Celorrio va apostar per la formació professional de grau superior com a llindar futur per qui vulgui trobar feina. Recama a més una major inversió pública en educació, que passi de l’actual 2,8 per cent del PIB al 5 per cent, xifra que encara es trobaria per sota de la mitjana europea, i també per la reducció de la ràtio, amb un màxim de 18 alumnes per aula.
Pere-A Fàbregas, president de la Coordinadora Catalana de Fundacions, va obrir la jornada remarcant que la demografia ve condicionada per la natalitat i per la immigració, la qual cosa fa que la piràmide de població en edat laboral hagi canviat notòriament en 40 anys i que s’envellirà en el futur. Així, mentre l’any 1975, el 19 per cent de la població estava fora d’aquest potencial laboral perquè eren menors de 16 anys o majors de 65, la xifrava augmentar al 30 per cent l’any 2015 i pujarà fins el 78 per cent a mitjans de segle. 
 
La Coordinadora Catalana de Fundacions
La Coordinadora Catalana de Fundacions, que compta amb més de 570 fundacions associades, és l’única institució de segon nivell del món fundacional a Catalunya. Representa davant les administracions, els agents polítics i legisladors i l’opinió pública els interessos d’un col·lectiu que actua bàsicament en els camps de la cultura, l’ensenyament, la sanitat, els serveis socials, la recerca i la cooperació.
La seva finalitat fonamental és el servei a les fundacions mitjançant la formació amb cursos, seminaris, jornades i tallers, l’assessorament jurídic, fiscal i comptable i fer pedagogia per tal d’obtenir un marc legislatiu que promogui la filantropia i el mecenatge.
La Comissió d’Educació de la Coordinadora Catalana de Fundacions és un grup de treball orientat a reflexionar, debatre i coordinar esforços per tal de millorar l’educació a Catalunya, especialment en l’àmbit de les fundacions educatives. Per això vol que la seva opinió sigui considerada en el debat de temes relacionats amb l’educació, la formació i l’aprenentatge.
 
www.ccfundacions.cat
#CCATFundacions
@CCATFundacions
VOLVER
Diseño web y desarrollo de aplicaciones