Mas-Colell defensa la fundació com la forma jurídica ideal pels centres de recerca
2018-11-20
Jornada de Tecnologia i Recerca de la Coordinadora Catalana de Fundacions




“La fundació és la forma jurídica que s’avé millor amb la lògica d’un centre de recerca” ha manifestat el professor i exconseller Andreu Mas-Colell, president de la Fundació BIST (Barcelona Institute of Science and Technology), en el marc de la conferència “el paper de les fundacions en la promoció i gestió de la recerca” amb què s’ha tancat la Jornada "Diàlegs entre científics i gestors a les fundacions de recerca" organitzada per la Comissió de Tecnologia i Recerca de la Coordinadora Catalana de Fundacions a Sant Pau Recinte Modernista.
 
Es dona la circumstància de que Mas-Colell, en la seva època de comissionat d’Universitats i Recerca i després com a conseller d'Economia i Coneixement, va ser el gran impulsor de l’àmplia xarxa d’equipaments científics i de recerca a Barcelona i la seva conurbació, molts dels quals són un referent de prestigi internacional.
 
Aquest professor s’ha referit també al tracte fiscal de què gaudeixen les fundacions com a entitats sense afany de lucre. Defensa la necessitat d’augmentar el finançament privat mitjançant les donacions, que no tenen càrrega tributària, a l’hora que es millori l’aportació dels mecenes, en situació d’inferioritat amb altres països com França o els Estats Units.
 
A Catalunya hi ha un centenar de fundacions de ciència i tecnologia, segons el cens del Departament  de Justícia de la Generalitat. El director general de Recerca de la Generalitat, Joan Gómez, ha destacat precisament que més d’un 80 per cent d’aquests centres de recerca són fundacions.
 
Pere Puigdomènech, físic i expert en ciència i tecnologia, ha pronunciat la conferència marc “Cap on va la ciència”. Responent a aquest interrogant, aquest catedràtic ha sentenciat que “la ciència anirà cap allà on la nostra societat vulgui” i ha citat com factors condicionants la complexitat i la interdisciplinarietat, la integritat de la ciència, la ciència oberta, la regulació legal, la bioètica i la competitivitat econòmica. En aquest punt, però, ha destacat el salt experimentat en trenta anys per la biotecnologia que actualment representa el 7.8 per cent del PIB espanyol i una ocupació de 847.000 llocs de treball amb una aportació d’impostos de 25.000 milions d’euros anuals. 
 
Ha deixat clar, però, que la ciència no té límits i no sabem fins a on arribarem, sigui l’origen de l’Univers o la mutació genètica de l’esser humà per prevenir malalties.
 
 
Científics i gestors amb punts de vista diferents
 
Una taula rodona moderada pel periodista científic i professor Lluís Reales, sota el títol “Diàlegs entre científics i gestors a les fundacions de recerca” ha confrontat els punts de vista de quatre experts i directius de fundacions científiques. Jordi Barretina, director de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), Eudald Carbonell, investigador de l’Institut català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Josep M. Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), i Dolors Mateu, gerent de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) han coincidit en la necessitat de difondre millor la ciència perquè “amb comunicar la ciència no n’hi ha prou” i aprofitar les xarxes socials per arribar a públics diversos en un món global.
 
Sobre l’estratègia de captació i retenció del talent ha hagut opinions oposades, des dels que consideren que l’entorn geogràfic, l’ambient de treball i el life style atrauen a científics de tot el món als que prioritzen el lideratge al front d’un equip o, en canvi, d’altres que prefereixen la socialització de la feina per no dependre d’una única persona per molt renom que tingui.  
 
El president de la Coordinadora Catalana de Fundacions, Pere Fàbregas, ha obert la jornada tot interpel·lant als ponents i al públic sobre si a l’hora d’avaluar l’èxit computen més els estudis publicats en revistes científiques o els fruits de la recerca. “Primem el coneixement que té impacte -s’ha interrogat- o el coneixement que fa falta? Som més brillants en papers que en crear”. Finalment ha apostat per la innovació i per recuperar els valors de la Il·lustració.
 

La Coordinadora
 
La Coordinadora Catalana de Fundacions, creada l’any 1978, compta amb gairebé 600 fundacions associades i és l’única institució de segon nivell del món fundacional a Catalunya. Representa davant les administracions, els agents polítics i legisladors i l’opinió pública els interessos d’un col·lectiu que actua bàsicament en els camps de la cultura, l’ensenyament, la sanitat, els serveis socials, la recerca i la cooperació.
La seva finalitat fonamental és el servei a les fundacions mitjançant la formació amb cursos, seminaris, jornades i tallers, l’assessorament jurídic, fiscal i comptable i fer pedagogia per tal d’obtenir un marc legislatiu que promogui la filantropia i el mecenatge.
La Comissió de Tecnologia i Recerca està oberta a totes les fundacions d’aquests àmbits que treballen en la recerca i desenvolupament i en la innovació. Juntament amb les d’Educació, Àmbit social i Cultura, és una de les quatre comissions de la Coordinadora.
VOLVER
Diseño web y desarrollo de aplicaciones