Eugeni Bregolat afirma que si Occident no s’adorm no ha de témer a la Xina
2007-06-28





L’antic ambaixador espanyol a la Xina en els períodes 1987-1991 i 1999-2003, Eugeni Bregolat, opina que ni Europa ni els Estats Units han de témer la Xina perquè “no se’ns menjaran... si no és que ens adormim”. Bregolat ha fet aquesta afirmació en el transcurs d’un dinar-debat organitzat per la Fundació Catalunya Oberta en què ha parlat sobre Les conseqüències socials i polítiques del canvi econòmic a la Xina.

 

Presentat per l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que n’ha fet una glosa de la seva carrera diplomàtica i ha advertit que “seria un error no treure profit del capital de coneixement i sensibilitat d’Eugeni Bregolat”, el diplomàtic ha definit la clau de l’actual desenvolupament econòmic de la Xina. Un desenvolupament que ha de comportar una obertura política, atès que “les autoritats xineses voldrien que hi hagués un desenvolupament econòmic sense canvi polític però, essent conscients que aquesta fita és impossible, prioritzen les possibilitats econòmiques encara que comportin transformacions polítiques”.

 

Així, ha explicat l’evolució xinesa en els darrers trenta anys, basant-la en sis aspectes: noves classes socials, menys poder estatal, obertura en els camps de l’educació i la formació, augment de la llibertat individual, obertura al món i descentralització.

 

En resum, les noves classes sorgeixen arran de l’aparició d’un capital privat que minva el poder estatal i que atreu al retorn al país a estudiants i professionals residents a l’estranger, conscients que l’economia xinesa els garanteix el futur més que altres. Aquests retornen a la Xina havent absorbit una quantitat d’informació difícil de manipular per part del govern i amb unes possibilitats tecnològiques, com els mòbils o Internet, difícils de passar un control per part de la censura. Tot això comporta un augment de la llibertat individual, que el règim veu difícil d’aturar. D’altra banda, el propi sistema ha adoptat les formes d’economia occidental d’obertura de mercats i, a més, s’ha descentralitzat, amb la qual cosa el control estatal s’atomitza.

 

En tot aquest context, Bregolat no ha oblidat la idea de comunisme que tenia l’anterior mandatari xinès Deng Xiaoping, que deia que el comunisme no servia per res si no satisfeia les necessitats del poble i això només s’aconsegueix amb una economia molt rica. I també amb un país molt ric perquè cal ser un país fort per assimilar la riquesa que dóna el lliure mercat. En aquest sentit, Bregolat ha fet avinent una paradoxa: “el creixement legitimitza i popularitza el Partit Comunista perquè proporciona benestar i, paral·lelament, aquest benestar és el factor que el debilita, si tenim en compte que és el factor que ha contribuït a que el poble escapi del control governamental”..

 

La conclusió final de Bregolat sobre el futur del país asiàtic és que “no veig possible la involució política, sinó que percebo una evolució dins el propi sistema, que acomodarà les ànsies de canvi de la població”.

VOLVER
Diseño web y desarrollo de aplicaciones