André Glucksmann: “El crim dels europeus és un crim d’indiferència”
2007-09-26
Lliurament del Premi de Periodisme de la Fundació Catalunya Oberta




El filòsof francès André Glucksmann ha criticat l’actitud d’Europa quan fa com si no hi veiés en situacions com la que viu Rússia, on la periodista Anna Politkovskaia -una “dona de foc”, l’ha definit- és assassinada per denunciar fets com les matances de Txetxènia o l’industrial rus del petroli Mikhail Khodorkovsky és empresonat a Sibèria “i els empresaris i liberals europeus no han existit”. Tot això ha portat Glucksmann a parlar del nihilisme com una forma de relativisme, que es manifesta o bé “fent la guerra per la guerra” o bé “reconeixent que les coses no estan bé però adoptant actituds comprensives davant els esdeveniments”. Ha estat llavors quan ha exemplificat en el cas europeu tot afirmant que “el crim dels europeus és un crim d’indiferència”.

 

Al seu discurs, en què ha recordat que sempre han estat les dones les que li han obert els ulls al llarg de la seva evolució ideològica -començant per la seva mare, a la Resistència durant la Segona Guerra Mundial- ha volgut aclarir que el fons del seu missatge “és moral”. Després de fer una anàlisi sobre les diferents tensions a nivell internacional, com la Guerra Freda al Segle XX, i arribar a la conclusió que quan no esclaten és per la por al potencial de l’enemic, ha fet esment, novament, del cas rus, on el president Vladimir Putin ja va recordar a la Duma que “la pitjor catàstrofe del Segle XX va estar la dissolució de la Unió Soviètica”. Ara, el president rus pot presentar una amenaça unilateral: “el xantantge del gas”. Sobre altres qüestions, com el seu sobtat recolzament a Nicolas Sarkozy, sorprenent venint d’un pensador d’esquerres, Glucksmann ha afirmat que el va atraure “si és que a Sarkozy el podem titllar d’home de dretes, el seu diagnòstic de cohabitació en la successió de l’esquerra i la dreta”, tot després de recordar que “una cosa és una religió i l’altra és una elecció. I tampoc Sarkozy és Deu”, en referència a la seva llibertat de pensament. També s’ha pronunciat sobre el diàleg de civilitzacions tot diferenciant entre aquest darrer concepte i el de “religions que clamen ‘Viva la muerte’” (sic) i ha dit que les civilitzacions poden dialogar. El que no s’ha de fer és dialogar amb les “religions de mort”.

 

L’acte ha estat introduït pel president de la Fundació Catalunya Oberta, Joan Guitart, que ha glosat els premiats d’edicions anterior, i presentat pel filòsof i professor universitari Ferran Sáez Mateu, que ha lloat el guardonat per tres qüestions: per denunciar el tancament d’ulls d’Occident davant els problemes mundials, pel seu esforç de conceptualització i per la seva evolució ideològica que l’ha fet “baixar del paradís dels dogmes”. Aquesta era la setena edició del Premi de Periodisme de la Fundació Catalunya Oberta, dotat amb 10.000 euros. Anteriorment, l’havien rebut Francesc-Marc Álvaro, Jean-François Rével, Ralph Dahrendorf, Giovanni Sartori, Baltasar Porcel i Martin Wolf.

VOLVER
Diseño web y desarrollo de aplicaciones