“Catalunya té el repte de defensar la seva posició com a regió legislativa"
2004-06-30
Klaus-Jürgen Nagel, professor de Ciència Política de la UPF




“Hem de considerar el doble repte de Catalunya: defensar i desenvolupar, potser en companyia d'altres regions, la seva posició com a regió legislativa, però sense oblidar que com a Nació sense Estat, pot reivindicar una acomodació diferencia­da”. Sobre aquesta tesi ha girat la ponència que Klaus-Jürgen Nagel ha ofert per donar la seva visió pel que fa l’encaix de Catalunya a Europa, en un context en el qual els defensors de l’Europa dels pobles estan perdent pistonada davant els que tenen una visió estatalista. Per això, en diverses fases del seu discurs, el ponent ha advocat per buscar la col·laboració amb l’Estat espanyol.

 

Segons el professor Nagel “els catalanistes, històrica­ment, sempre s'han mogut entre dues posicions: afirmar la sobirania nacional, el dret a l'autodeterminació, sense ex­cloure la independència, per una banda; buscar i, en el seu cas, consoli­dar marges d'autogovern, per altra. Per regla general, han predominat les posicions més possibilistes”.

 

Després de fer una referència a la creació de la Europa Unida i assenyalar que va haver-hi dues tendències, una, la funcionalista, que defensava que la situació econòmica marcaria la política i l’altra què creia que seria la supremacia dels Estats, Nagel ha explicat que aquest corrent, anomena intergovernalista liberal, és la que ha imposat els seus criteris. “Si acceptem la tesis intergover­namentalista, bona part de l'acció exterior que actualment pràctica Catalunya, per exemple la cooperació inter-regional, no podrà retre gaires resultats. Una Nació sense Estat, dins d'aquest enfoc, o podria intentar influenciar la posició del seu govern estatal, o bé intentar convertir-se ella mateixa en Estat-membre”.

 

Davant aquesta situació, una de les claus per a Catalunya podria ser l’aplicació del principi de subsidiarietat que, segons Nagel, té el problema en la naturalesa de qui l’aplica i a la Constitució europea ja queda prou clar que són els Estats. Per això, “justament regions legislatives com Catalunya, les previsibles víctimes d'un eventual comportament centralitzador per part de les institucions europees, difícilment poden influenciar en el control ex ante (abans de la decisió de la Comissió) i no poden recórrer ex post la decisió en qüestió davant del Tribunal”. Qüestió, aquesta última, que seria un objectiu força important d’assolir, però “Catalunya dependrà de la col·laboració del Parlament espanyol, pel control ex ante, i d'una futura esmena constitucional que Catalunya, per ella mateixa, no pot ni iniciar, pel control ex post”.

 

Un cop analitzada la situació global, Nagel es pregunta per les alternatives d’una regió amb poders legislatius com Catalunya que al mateix temps és una Nació sense Estat, per concloure que “descartant la opció de la independència, perquè no és majoritària, queda només la consideració de Catalunya com a circumscripció a les eleccions europees”.

VOLVER
Diseño web y desarrollo de aplicaciones