“Equiparar Catalunya a un estat condueix a frustrar els seus intents de projecció exterior”
2004-06-30
Ramon Torrent, director de l’Observatori de la Globalització de la UB




Ramon Torrent ha començat la seva exposició tot fent referència als quatre factors que, sota el seu criteri, han contribuït a la millora socioeconòmica de Catalunya, els darrers 25 anys: “el progrés tècnic i el creixement econòmic que ha induit; el canvi democràtic i autonòmic; l’augment continuat de la despesa pública, amb la consegüent millora dels serveis públics; i el gran pes adquirit pel sector dels serveis, sobretot del turisme”. Unes circumstàncies que han contribuït, en el mateix sentit, al progrés de la resta de l’Estat, tot assenyalant que “la dinàmica catalana apareix cada cop més vinculada al de la resta de comunitats autonòmiques”. Tot això, sumat al fet que “la transformació democràtica ha generat una veritable dreta democràtica moderada”, en el context d’un canvi polític que “s’ha efectuat paral·lelament a una considerable expansió del sector públic. I, finalment, l’Estat espanyol ha trencat el seu aïllament tradicional”. D’altra banda, “la referida transformació econòmica i política, sumades a la integració en la Unió Europea, han provocat una considerable pèrdua  d’especificitat de Catalunya en els terrenys econòmic i juridico-institucional”. Tot això explica que “l’especificitat catalana és ara essencialment política i social, molt més que no pas econòmica o jurídico institucional”.

 

Així, la conclusió que n’ha tret el professor Torrent de la situació és que “el disseny d’un projecte d’inserció internacional de Catalunya  no és gens fàcil. I pretendre actuar com si estigués molt allunyada, social i econòmica, de la resta de l’Estat i la seva autonomia fos similar a la d’un Estat, condueix a malbaratar els esforços i recursos emprats en l’intent de projecció exterior”.

 

Dins aquest context, i pel que fa la relació amb la Unió Europea, Torrent creu que “cara al futur, caldria plantejar-se la divisió del treball entre els diferents nivells de govern de l’Estat constitucional espanyol”, doncs “moltes de les actuacions públiques que afecten la societat catalana seran protagonitzades per l’Estat central, sobretot en l’ámbit internacional”. Per tant, “des de la perspectiva de la projecció internacional, l’única possibilitat que sembla haver funcionat és la d’enfocar les relacions entre Catalunya i el govern central en termes estrictament polítics. I, així, la projecció exterior de Catalunya convindria plantejar-la com una operació que ha d’integrar també l’actuació exterior del govern central, almenys en aquelles àrees on aquesta actuació defensi adequadament les prioritats i interessos catalans”.

 

Finalment, Torrent advoca perquè Catalunya -de la qual assegura que no té, actualment, “cap política respecte d’Europa”- s’inspiri en els “Objectius del Mil·leni”, aprovats per les Nacions Unides al setembre de 2000, i prengui la iniciativa en qüestions com “contribuir als grans ‘Objectius del Mil·leni’, enfortir la cohesió social en l’interior del país i projectar-se internacionalment tot apareixent com a exemple de ‘best-practice’ en política internacional”.

VOLVER
Diseño web y desarrollo de aplicaciones