Ofensiva del Grup d´Estudis Polítics en favor dels Drets Humans
2018-04-02
Publica un llibre amb la Declaració Universal i altres textos afins de l´ONU




Josep Maria Terricabras: “La nació que no és subjecte no pot reclamar drets, però els nacionals poden reclamar el dret de veure reconeguts els senyals d’identitat amb què ells s’identifiquen” 
 
Pau Miserachs: “La idea d’un patriotisme constitucional en cap cas pot donar peu a imposar una tirania d’elits ni a desintegrar els valors democràtics que es reclamen com a comuns”
 
El Grup d’Estudis Polítics commemora el 70à aniversari de la Declaració Universal des Drets Humans per part de l’Assemblea General de l’ONU amb una publicació que recull aquest text del 10 de desembre de 1948 i d’altres afins que reconeixen drets fonamentals aprovats quan Espanya era una dictadura i que en gran part ara novament són violats pel Govern espanyol tant pel que respecta als drets polítics i civils com a la llibertat d’expressió. L’eurodiputat d’ERC Josep Maria Terricabras ha escrit la presentació i el jurista i president del Grup d’Estudis Polítics, Pau Miserachs, en fa la introducció.
El llibre, que serà distribuït amb profusió la Diada de Sant Jordi, inclou la resolució 60/1 del Parlament de Catalunya de l’any 1982, que instava a la celebració anual d’aquesta efemèride, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 –no ratificats per Espanya fins l’any 1977- i el seu protocol facultatiu i, finalment, l’informe del professor expert consultor de l’ONU Alfredo de Zayas, de desembre de 2017, sobre l’aplicació a Catalunya del dret d’autodeterminació.
L’eurodiputat Josep Maria Terricabras considera que “som a la tercera generació dels drets”. La primera generació correspon als drets civils i polítics heretats de la Revolució francesa. El segon estadi es produeix a mitjans del segle XX amb el reconeixement dels drets socials, econòmics i culturals pels que es venia lluitant des d’un segle enrere. Drets inherents a l’home “com a membre de la societat”. Ara som davant la tercera generació de drets, els drets col·lectius dels pobles.
L’expressió “drets col·lectius” –raona el també catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona-  mostra dues coses alhora: “que el caràcter dels drets és sempre col·lectiu perquè són béns que ens relliguen els uns amb els altres, i que la nació que ens identifica i amb la qual ens identifiquem té tot el dret del món de ser reconeguda com a col·lectiu”.
En aquest text de presentació, extret del seu llibre Raons i tòpics (La Campana, 2001), l’autor justificava ja fa disset anys el dret de Catalunya a l’autodeterminació com a poble: “La nació que no és subjecte no pot reclamar drets, però els nacionals poden reclamar el dret de veure reconeguts els senyals d’identitat amb què ells s’identifiquen. El reconeixement, doncs, d’un poble o d’una nació no és una paradoxa intel·lectual, sinó que és, simplement, un projecte polític. En el cas de Catalunya aquest projecte de futur enllaça amb un passat nacional conegut i assumit”.
Pau Miserachs: Amb el referèndum, el poble substitueix el poder i legisla amb el vot emès
Pau Miserachs, per la seva banda, sosté que “els drets fonamentals articulen un sistema de relacions entre l’individu i l’Estat, com a fonament de tot l’ordre jurídic i polític. D’aquesta manera els Drets Humans es converteixen en Drets Fonamentals que figuren com un dret positiu a les Constitucions conformant l’Estat de Dret” i hi afegeix “serien així considerats com noves exigències socials derivades  de l’evolució institucional del dret”.
“La idea d’un patriotisme constitucional que es va obrint pas en la teoria política –escriu Miserachs- en cap cas pot donar peu a imposar una tirania d’elits ni a desintegrar els valors democràtics que es reclamen com a comuns”. “Menys encara –rebla el clau aquest jurista, coordinador de MES Moviment d’Esquerra a Barcelona- s’ha de parlar de pàtries constitucionals als estats plurinacionals amb una Constitució unitària, pot ser considerat com una clara vulneració del dret de les minories”.
Aquest jurista, que porta anys defensant la primacia del dret internacional sobre el dret positiu espanyol, defensa que els valors abstractes de la Constitució “no poden ser incompatibles amb interpretacions excessivament discrecionals o arbitràries contra el principi democràtic”. En aquest sentit, cita el referèndum, on “el poble substitueix el poder i legisla amb el vot emès, fent del dret una emanació democràtica”. Tots els entrebancs polítics i judicials emprats pel govern Rajoy, inclosa l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, ens situen en una posició de dependència que no es trencarà fins que Catalunya realitzi “la seva transformació democràtica i pacífica, federada amb Europa, superant tots els esculls, serrells, actituds esbiaixades i esquerdes que el procés ens porti”.
Com a valoració final dels 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, Pau Miserachs reflexiona “qui discuteix encara quin és el lloc dels Drets Humans en tot ordre jurídic, sinó el fonament d’una organització social? No són els Drets Humans una invenció intel·lectual ni una mentida política internacional. Són clarament les bases per organitzar millor la societat en el pla institucional, replantejar i reconstruir les lleis, situar-se i ser reconeguts com a norma superior a totes les lleis locals i promoure una ample evolució en positiu dels drets fonamentals per damunt de les màquines burocràtiques dels estats i les institucions internacionals”.
http://grupdestudispolitics.com/
VOLVER
Diseño web y desarrollo de aplicaciones