Administradors de finques alerten sobre la dificultat d’aplicar nous criteris d’habitabilitat
2008-01-24





S’haurà de tenir molta cura de no aplicar una normativa massa rígida que impedeixi donar la cèdula d’habitabilitat a edificis on fa anys que hi viu gent”. Amb aquesta frase, el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Josep Maria Gual, ha resumit la inquietud d’aquests professionals davant la voluntat de la Generalitat de redactar un nou decret sobre condicions d’habitabilitat que crearia greus problemes als habitants dels cascos històrics de Catalunya.

 

No sempre és possible que els pisos tinguin un mínim de 2,10 metres d’alçada -ha advertit Gual- perquè els pisos són com són, de pedra o de totxo, però no són de goma”.

 

Elena Juano, secretària de la Junta del Col·legi, s’ha referit al manteniment de l’anomenat “lloguer forçós” dins la recentment aprovada Llei pel Dret a l’Habitatge: “Tal com ha quedat, des d’un punt de vista pràctic serà de difícil aplicació. Però el que ens preocupa de la llei és la filosofia. Mentre la interpretació sigui raonada, perfecte, però hi ha un text escrit que algú pot voler aplicar algun dia i una llei amb voluntat de permanència”.

 

El president ha afegit que l’escalat de sancions arriba als 900.000 euros: “Per valorar la gravetat s’ha conèixer el tema i això és el que falla de vegades”.

 

Tot i algunes crítiques, el Col·legi d’Administradors de Finques fa una valoració globalment positiva d’aquesta llei i agraeix la disposició al diàleg amb què la Generalitat va afrontar la negociació des del primer moment, fruit de la qual ha estat la incorporació al text final de molts dels suggeriments plantejats pel col·lectiu d’administradors de finques col·legiats.

 

COMUNICAT DEL COL·LEGI D’ADMINISTRADORS DE FINQUES DE BARCELONA-LLEIDA

El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida fa una valoració globalment positiva de la Llei pel Dret a l’Habitatge recentment aprovada pel Parlament de Catalunya.

 

Entenem que és clarificadora pels consumidors, ja que defineix tant els conceptes d’habitatge, als efectes que els donarà la llei, com els diferents professionals que intervenen en la gestió dels habitatges.

 

Considerem molt encertada la regulació dels agents immobiliaris i dels administradors de finques, que es recull a l’art. 54, així com la sanció administrativa de l’intrusisme, molt millor que la penal.

 

Tot i comprenent la voluntat per millorar la qualitat de vida, i per tant del parc immobiliari, ens preocupa que al regular els criteris d’atorgament de les Cèdules d’Habitabilitat dels habitatges ja construïts no es tingui en compte la circumstància de què molts d’aquests, malgrat que no podrien complir el 100% de la nova normativa, reuneixen en la pràctica unes condicions perfectament vàlides per viure-hi.

 

El millor és enemic del bo i correm el risc de generar un parc de pisos buits davant de la impossibilitat d’aconseguir que reuneixi totes les condicions necessàries per a obtenir la Cèdula d’Habitabilitat.

 

També ens preocupa la dificultat que pot comportar la difícil delimitació de les figures de nova creació, la utilització anòmala dels habitatges (desocupació permanent, sobreocupació, infrahabitatge, assetjament), per la què es preveuen fortes sancions i on fins i tot s’inverteix la càrrega de la prova. Tot això, tenint en compte que els expedients administratius tenen menys garanties que els procediments judicials.

 

Per tant, esperem que el règim sancionador s’utilitzi amb prudència, ja que l’escala preveu sancions molt altes.

VOLVER
Diseño web y desarrollo de aplicaciones